El robatori dels ideals pedagògics

EL PERIÓDICO 22.10.06

ELS PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA EN L'ENSENYAMENT SECUNDARI
El robatori dels ideals pedagògics

• Els valors de la pedagogia activa valen per a la infància, però es corroeixen a l'arribar a l'adolescència

Fabricio Caivano, fundador de Cuadernos de Pedagogía

Sostinc que avui dia gran part dels principis de l'encara anomenada escola nova, que a Catalunya es van formular fa més d'un segle, han estat apropiats i instrumentalitzats, paradoxalment, per això que anomenem la societat audiovisual, del consum i de l'espectacle. Els seus instruments tecnològics i mediàtics són grans educadors informals, penetren en tots els temps i espais amb la seva persuasió i els seus valors de dubtosa moralitat. Són potentíssims formadors de masses.
Una mica d'història. Enfront de la vella escola autoritària, classista i selectiva, la nova pedagogia va proposar, els anys 60, la seva radical transformació. Les seves idees es van obrir ràpidament camí, entusiasmant la majoria del professorat, anhelant de democràcia i de renovació professional. La seva dedicació i el seu generós esforç van aconseguir l'aplicació general dels seus principis educatius, emmarcats en una aura contagiosa de canvi social, de creació d'una nova escola pública i universal. La LOGSE recull, el 1970, l'aplicació d'aquestes idees progressistes.

ELS SEUS IDEALS continuen sent adequats, sobretot en l'etapa de l'escolaritat infantil i primària. La infància és receptiva, té imaginació, curiositat, explora activament el món i el llenguatge. Però els valors sòlidament adquirits en aquest primer nivell d'escolaritat es corroeixen a l'arribar a l'àmbit de l'ensenyament secundari obligatori.

Els preadolescents, adolescents i joves, fora del temps i en cap lloc, habiten en la societat mediàtica que, amb la seva invasora estètica i la seva força uniformadora, inculca els seus peculiars models de vida, de consum i els seus valors hiperindividualistes. I aquesta instrumentalització mercantil bolca massivament els seus efectes perniciosos sobre l'alumnat familiarment i culturalment més fràgil. L'ensenyament secundari revela avui dia problemes de convivència, conflictes i conductes greus, minoritàries, però preocupants. En aquest nivell d'escolaritat, els vells ideals pedagògics del 68 són la ideologia pedagògicament correcta, beneïda per l'administració educativa, que es veu desbordada per la gestió urgent del dia a dia, i legisla des de dalt, prescindint sovint de la participació del professorat a peu d'aula.
Enunciem alguns principis de l'escola nova o pedagogia activa:

• antiautoritarisme;
• centralitat de l'alumne i dels seus interessos;
• ensenyar delectant, aprendre divertint-se;
• obrir l'escola a la realitat.
  

Sens dubte, van ser molt adequats per a la societat del moment, però avui aquesta ha canviat radicalment. Els temps i els espais de socialització s'han multiplicat i ja desborden l'àmbit de l'escola. I aquesta no troba prou suport social, familiar i mediàtic en la seva doble funció d'impartir coneixements i de formar ciutadans. Té competidors molt eficaços basats, paradoxalment, en aquells principis educatius ideals, que han estat robats i instrumentalitzats per l'estètica compulsiva de la modernitat. Vegem-ho.

a) L'antiautoritarisme es manipula ara com a exaltació de la llibertat sense límits de l'individu. La joventut és la religió de tota la societat. Drets sense deures, permissivitat sense límits ni referents clars. Tu ets lliure.

b) Els interessos de l'alumnat són ara definits i imposats emocionalment pels nous educadors de masses, la publicitat i l'imaginari audiovisual. La racionalitat i el pensament abstracte perden terreny. L'emoció guanya la partida a la raó. Tu esculls.

c) La diversió és el nucli dur de la societat de l'espectacle, un estil global que se centra en el present i obtura el desig racional i responsable d'un futur personal. Diversió contra coneixement. La disciplina, l'esforç, l'autoresponsabilitat i la recerca de l'excel.lència no són divertides. Diversió. Tu diverteix-te sense límits.

d) L'escola s'ha obert a la realitat, però aquesta l'ha envaït i l'ha colonitzat amb la seva estela d'immoralitat, de vulgaritat i de banalització del Bé i del Mal. No hi ha límits ni referents. Tu pots fer el que vulguis.

SOBRE AQUEST àcid adob moral, la convivència escolar, en aquests moments amb problemes nous i imprevistos, es corroeix i augmenten les conductes reprovables. Sense autoritat ni sanció no és educable qui no vol aprendre. L'ensenyament secundari necessita avui amb urgència la seva pròpia posada al dia. No hi ha solucions simples o màgiques.

Els conservadors opten per la nostàlgia: la recuperació d'un passat familiar i educatiu idealitzat.

Els progressistes estan desconcertats.

No es pot tornar enrere, però és molt difícil afrontar el futur. Es fa necessari que el professorat més conscienciat, desgastat pel malestar, reflexioni al voltant de les raons globals de la crisi de la secundària, plantegi les seves condicions i busqui noves aliances a la societat. Hem d'escoltar les seves reflexions, les exigències ètiques, de recursos i de reorganització interna. En resum, que la secundària faci avui la seva pròpia renovació pedagògica. Quan la societat canvia tan profundament i radicalment, els ideals educatius envelleixen ràpidament, plantegen noves dificultats a l'aquí i ara i es fan gairebé inaplicables davant les imprevistes noves realitats.