“viure cómodament a costa d'un altre home abans que esforfar-se per la veritable independencia “
Una sentencia retira la pensión a una mujer separada por tener pareja estable
La Sección 18 de la Audiencia de Barcelona ha dictado una sentencia en la que considera que puede considerarse "convivencia marital" la situación en la que cada integrante viva en su domicilio o lo compartan algunos días, si existe la voluntad de ser una pareja estable y si se producen los "sentimientos de exclusividad afectiva y estabilidad emocional con vocación de continuidad".
El tribunal realiza estas consideraciones en una sentencia que deniega el derecho de una mujer divorciada a seguir recibiendo una pensión compensatoria de su ex esposo por existir una relación afectiva posterior que puede calificarse de "convivencia marital". El Código de Familia catalán establece que en esos supuestos cesará la citada prestación económica. Añaden los jueces que es irrelevante si se mantiene aquella relación y que lo trascendente es que existió.
El tribunal razona que "frente al rigorismo exigido antaño y atendida la realidad social del momento", ha de considerarse que en la sociedad actual "existen distintos tipos y modelos de convivencia". Los jueces añaden que puede calificarse de "marital" toda aquella convivencia que tenga "visos de cierta estabilidad" y que lo trascendente no es vivir juntos, "sino la existencia de una relación sentimental" y la voluntad de ser pareja estable.
El País, PERE RÍOS - Barcelona - 11/05/2007
Carta a La Vanguardia
Dones i divorcis
Hi ha hagut moltes respostes irades per part de moviments feministes arran de la sentència de l'Audiéncia Provincial de Barcelona que reconeix com a parella estable aquella que no conviu sota el mateix sostre i suprimeix així la pensió compensatoria que l'exmarit devia a l'exesposa. Es diu que la sentencia penalitza la possibilitat de refer la vida de la dona en qüestió. I a qui penalitza pagar una pensió de per vida o durant molts anys, malgrat hi hagí hagut un canvi important de circumstàncies?
Jo també em considero feminista. Lluito per poder ser lliure. Lliure per decidir si estic sola o acompanyada, per poder ser mare i poder treballar alhora, per ser autosufícient. Es cert que una separació no volguda pot ser emocionalment molt dolorosa i econòmicament catastròfica quan la dona no es independent professionalment. Per aixó, les dones hem de lluitar per exigir dels poders públics que el nostre accés al treball sigui possible amb totes les garanties possibles i mai no ser deutores de les pensions de qui ja no ens estima. Aixó crea una altra injustícia per als homes i les feministes aixó no ho volem. No vull pensar que per a algunes dones és més pràctic cobrar una pensió, fer veure que viuen soles, inflar les pensions per aliments per als filis i viure còmodament a costa d'un altre home abans que esforçar-se per la veritable independència.
NURIA VERDÚ
La Vanguardia, MARTES, 15 MAYO 2007, Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario